L'estil "Dogma 95" i la càmera subjectiva

En el nostre projecte, la nostra idea és crear un curt utilitzant la càmera subjectiva (representant els ulls de la persona) i em trobat un estil semblant, el Dogma 95.

El Dogma 95 és un moviment filmic nascut el 1995 per els directors Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen.

Qualsevol pel·lícula que compleixi aquestes condicions, es pot considerar d'estil Dogma 95:

1. El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).
2. El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena en la qual es roda).
3. La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats.
4. La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. (Si hi ha poca llum, l'escena ha de ser tallada, o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera).
5. Els trucatges i filtres estan prohibits.
6. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas).
7. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. (És a dir, que la pel·lícula succeïx aquí i ara).
8. Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
9. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
10. El director no ha d'aparèixer en els crèdits. 

Peró ens centrarem més en la càmera subjectiva.

La càmera fa d’ull de l’espectador; allò que l’espectador veu és allò que la càmera vol mostrar-li. De forma similar al que passa en la literatura amb el narrador extern o el narrador intern, la càmera pot adoptar un punt de vista neutre extern o un punt de vista intern, explicant-nos els fets des del punt de vista d’un personatge.

La tria no és només una qüestió estètica; igual que en la literatura, explicar les coses des de fora o explicar-les des del punt de vista d’un personatge té una càrrega emotiva i de significat diferent.

Més informació: http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/punt-de-vista/