Valoració final

En general en el grup hem treballat per igual, peró hem tingut falta de comunicació amb algun membre. El resultat final ens ha agradat, la reacció del públic ens ha fet comprobar que em fet una bona feina, i n'estem satisfets.
L'experiència ens ha agradat a tots molt, ja que ens ha fet treballar en grup, apendre a com sol·lucionar diversos problemes que sorgien...
En conclusió, creiem que el resultat final és el que esperavem, i apart d'alguns canvis i complicacions, tot ha sortit com desitjavem.

- Idees: Tots.
- Guió: Noemi i Francesc.
- Recerca info. Alzheimer: Francesc.
- Storyboard: Noemi.
- Blog: Francesc.
- Aparell holofònic: Noemi.
- Vídeo: - Càmera: Francesc
              - Edició: Sara, Noemi, Francesc.
- Muntatge físic: Tots.
- Estructura projecció: Francesc.

El resultat final

Fotografies

L'aparell holofònic

Aparell d'holofonia, prova de grabació.

Com ja vem dir per el so del nostre video, utilitzarem el metode de l'holofonia, (só en 3D, ho podeu veure en anteriors entrades) Avui s'ha acabat l'aparell de grabació deixo algunes fotos de com s'ha fet i una prova de grabació.








Recordeu escoltar amb auriculars.

Artistes

Ens em inspirat en els artistes següents: 

- Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen (producció de pel·licules amb càmera subjectiva i estil "dogma 95")

Storyboard

1: Podem veure al nostre protagonista assegut en una cadira.

2: Podem veure que esta escrivint.

3: De sobte s'atura, no recorda el que volia escriure.

4:Mira la fotografia que te al costat.

5: Comença a recordar, una nena petita...

6: El record d'una noia...

7: Per fi pot escriure el que volia.

8: S'aixeca i no veiem el que fa.

9: Comença l'estil dogma en el moment en el que abandona la casa.

10: Passejant per el carrer.

11: Algú saluda "Ey!"

12: Mira cap a un altre costat, com si no anés amb ell. Continua caminant

13: Algú l'atura i el saluda amb la ma.

14: No el recorda però es de mala educació no retorna una salutació, es fixa en la seva ma, te alguna cosa escrita.

15: Una direcció.

16: Continua caminant per veure que es.

17: Arriba a aquell lloc, la porta es oberta.

18: Camina fins al menjador.

19: Es troba una fotografia, en ella hi ha un post-it.

20: L'aixeca.

21: Descobreix un altre a sota que diu: "Encara que no ho sapigues tens alzheimer."

Estructura de la projecció - Videoinstal·lació

Per projectar el video, i reproduir l'holofonia utilitzarem una videoinstal·lació.
Què és?
Una videoinstal·lació és una instal·lació basada en la difusió d'un o diversos vídeos en una sala tancada, en diferents sales o a l'aire lliure. S'utilitzen elements del videoart i de les instal·lacions. La videoinstal·lació és un génere d'art que incorpora el temps i l'espai, que pot incloure elements d'audio i video, elements de l'escultura i d'altres elements estàtics o dinàmics situats en un espai tridimensional.
Hem fet una recreació de com volem que sigui la nostra estructura de videoinstal·lació.

Guió Història

- (Persona gran amb alzheimer, casa) Assentada a la taula, mira fotografies, apunta es noms que recorda en els post-it's, no se'n recorda del nom i té alguns records mirant la fotografia. (càmera subjectiva)

- (Records, es projecten a les 2 plaques del terra, davant la pantalla gran, en blanc i negre, i borrossos) 1.La noia de la foto de petita, 2.La noia de més gran. (càmera objectiva)

-(A la taula) Acaba recordant el nom de la noia, gràcies als records, l'apunta i s'aixeca. Camina cap a la porta. (càmera subjectiva)

- (Carrer) Ha sortit al carrer, passeja, algu la saluda, peró ella no reconeix qui és. No sap on està, no troba casa seva. Es mira la mà on té apuntat la direcció on viu. Arriba a la porta de casa, proba totes les claus fins que troba la correcta. (càmera subjectiva)

- (Casa) Entra a casa, troba la foto amb el post-it del nom, no el recorda, el desenganxa sense entendre res, descobreix que a sota del post-it hi diu; "Encara que no te'n recordis, tens Alzheimer". (càmera subjectiva) [el plà fon a negre]

L'Holofonia

L'holofonia és un sistema de grabació de so en tres dimensions que aconsegueix crear un efecte realista quan l'escoltem.

L'Alzheimer

La nostra idea es centra en el tema de l'alzheimer, i abans de tot ens em informat sobre aquesta malaltia.

L'Alzheimer és una malaltia degenerativa, incurable i terminal, i sol apareixer a majors de 65 anys.
Simptomes: dificultat en recordar coses recents, confusió, agressivitat, canvis d'humor, perdua de la memòria a llarg termini.
És una malaltia molt variable, cada pacient actua diferent.

Etapes:
1. Duració: de 2 a 5 anys. Oblida events recents (el que ha dinat, el que ha dit fa un moment...), no reconeix on està, com arribar a algun lloc, no recorda el dia que és...
2. Duració: de 2 a 10 anys. Dificultat al parlar, no sap vestir-se, pregunta per gent...
3. Duració:indefinida. No reconeix a la gent, ni a la familia.

L'estil "Dogma 95" i la càmera subjectiva

En el nostre projecte, la nostra idea és crear un curt utilitzant la càmera subjectiva (representant els ulls de la persona) i em trobat un estil semblant, el Dogma 95.

El Dogma 95 és un moviment filmic nascut el 1995 per els directors Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen.

Qualsevol pel·lícula que compleixi aquestes condicions, es pot considerar d'estil Dogma 95:

1. El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).
2. El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena en la qual es roda).
3. La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats.
4. La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. (Si hi ha poca llum, l'escena ha de ser tallada, o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera).
5. Els trucatges i filtres estan prohibits.
6. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas).
7. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. (És a dir, que la pel·lícula succeïx aquí i ara).
8. Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
9. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
10. El director no ha d'aparèixer en els crèdits. 

Peró ens centrarem més en la càmera subjectiva.

La càmera fa d’ull de l’espectador; allò que l’espectador veu és allò que la càmera vol mostrar-li. De forma similar al que passa en la literatura amb el narrador extern o el narrador intern, la càmera pot adoptar un punt de vista neutre extern o un punt de vista intern, explicant-nos els fets des del punt de vista d’un personatge.

La tria no és només una qüestió estètica; igual que en la literatura, explicar les coses des de fora o explicar-les des del punt de vista d’un personatge té una càrrega emotiva i de significat diferent.

Més informació: http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/punt-de-vista/

Idea escollida

Finalment utilitzarem l'idea del alzheimer, la nostra idea principal és utilitzar una càmera per posar a la gent en la situació d'una persona amb alzheimer. Per això utilitzarem la càmera com a ulls.
Ens hem decidit a fer aquest curt perquè volíem arribar a transmetre unes vivències que amb 16 anys no podem sentir i d'aquesta forma poder sentir els que ells senten.
Ens hem informat una mica d'alguns artistes que utilitzen la càmera com a 1ª persona i l'estil que s'utilitza anomenat "Dogme 95" en una propera entrada posarem informació sobre aquest estil i algun que altre exemple.


Per el so, estem treballant com utilitzar l'Holofonia i com preparar un aparell que enregistri els sons com si fossin orelles.
http://www.taringa.net/posts/hazlo-tu-mismo/13010701/Como-hacer-una-holofonia-_Tutorial_.html

Primeres idees

Pluja d'idees:

-Videoclip

-Stop Motion (amb persones, plastelina, figures...)

-Video invertit (persona camina enrrere, invertir video, quedaria la persona endavant i tothom enrrere)

-Explicar historia de la vida d'una persona (des de que neix fins que mort)

-Representar un poema o una canço.

-Representar l'evolució dels objectes i de la moda, en el temps, a partir d'una persona.

Idees concretes:

-Historia amb quatre persones, quatre histories diferents, que al final totes tenen sentit entre elles (impacte al públic)

-Quatre vides abans d'un accident, que s'ajunten en el moment de l'accident.

-Persona amb alzheimer (càmera = ulls persona) Va pel carrer, la gent el saluda però ell no sap qui son, a casa post-it's on li recorden qui és i fotos amb els noms de la família.